lloproig.cat – Editorial Andreuenca

Novetats

CRÒNIQUES DEL FANG

Aquest recull de contes de Quim Pañart i Sánchez vol mirar enrere en el temps per fer un viatge cap a aquella Sagrera plena de fang, de sang i de tristor. Un barri que, com la resta del país, després d’haver somiat un món més just, d’haver-lo començat a construir, havia hagut de rendir-se. Havia hagut d’acceptar viure submergit en la derrota, en la por, en la grisor podrida del feixisme. Un espai i un temps sense il·lusions. On només es podia mirar cap a terra per comprovar que seguíem trepitjant el fang que ens enterrava. Aquestes narracions tenen la petita ambició de voler despertar el record. Ens cal fer l’esforç de no oblidar. L’oblit i la por son les armes més poderoses de l’autoritarisme i del feixisme que avui, un cop més, vol retornar. Aquests textos, petits, tenen aquesta ambició tant gran. Ens cal mirar-nos i comprendre que el futur només pot ser a les nostres mans. Ens cal ser-hi.

CAMPANYA DE MICROMECENATGE EDICIÓ "NOU BARRIS IL·LUSTRAT"

Benvolguts i benvolgudes, Us fem saber que s’ha iniciat el projecte del llibre Nou Barris il·lustrat. Nou Barris il·lustrat. 31 racons noubarriencs és un recull d’il·lustracions de Cèlia Vallès Pi i textos de l’historiador Jordi Sànchez i Ruiz dels llocs més emblemàtics del districte de Nou Barris, antigament formant part de l’exmunicipi de Sant Andreu de Palomar. Com si fos un itinerari guiat pels carrers i places del districte el lector va descobrint la personalitat i el tarannà urbà d’una comunitat humana plena d’història. 13 barris amb vida pròpia i realitats diferents que formen un conjunt dins d’un mateix districte. Gent vinguda d’arreu de Catalunya, d’Espanya i del món que han conviscut en un territori que s’ha anat urbanitzant i socialitzant amb el pas dels anys. El llibre vol demostrar a través de les il·lustracions de la Cèlia i el textos del Jordi aquesta riquesa patrimonial. Posar en valor el patrimoni de Nou Barris. 31 racons que ens ofereixen la vitalitat de l’ànima d’uns barris que no volen perdre les seves arrels i preserven amb força el seu passat tot visquen-lo en el present i projectant-lo cap al futur. És l’orgull de sentir-se noubarrienc i noubarrienca. Per tal de fer-ho possible s’ha engegat una campanya de micromecenatge. En aquesta campanya hi trobareu diverses recompenses en adquirir el llibre. En aquest enllaç hi trobareu la fórmula per participar-hi. Per qualsevol dubte o aclariment podeu escriure un correu electrònic a: llibres.lloproig@gmail.com

Moltes gràcies. Cordialment.

MANTELLINA DE LLANA. L'EXILI D'UNA NENA CATALANA

ALEJANDRA ORRIT I VIVES és nascuda a Barcelona a principis dels setanta, santandreuenca de tota la vida. Aquesta és la seva primera novel·la. Estudià Ciències Biològiques a la Universitat Autònoma de Barcelona i treballa com a tècnica especialista de laboratori. Completà els seus estudis amb dos postgraus per la UNED: «Perspectiva de género y lucha contra la violencia sobre las mujeres» i «Mecanismos adecuados de solución de controversias». El juliol del 2019, de manera pràcticament casual, es matricula al curs virtual de Narrativa Exprés a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que la porta a fer l’any complet de Narrativa, i més endavant es decanta per l’itinerari de Novel·la. Acaba aquesta formació l’any 2022 amb un primer esborrany de Mantellina de llana. Presenta l’obra a la 64a edició del Premi Sant Jordi de novel·la convocat per Òmnium Cultural.

QUAN LES CASES BARATES EREN A SANTA COLOMA DE GRAMENET, MILANS DEL BOSCH I BARÓ DE VIDER

JOSEP MARIA CORRAL I BELORADO va néixer a Santa Coloma de Gramenet l’any 1953. És llicenciat en Història per la UAB (1979). Va ser membre de la redacció de la revista Grama els anys 1977 i 1978 i ha escrit uns 300 articles en mitjans de comunicació locals, comarcals i nacionals. Des de l’any 2018 edita L’arxiu d’en Chema Corral, una web per facilitar la recerca històrica als investigadors. Les seves dues publicacions més recents són: El PSUC a Santa Coloma de Gramenet 1936-1979 (Ediciones Carena, 2021) i el quadern Lluites que han fet història a Santa Coloma de Gramenet 1965-1979 (Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, 2022).

111 CANÇONS QUE VAN INSPIRAR HERGÉ (versió català)

DAVID BAKER I FOIX (Barcelona, 1963) -Lector de Tintín des del set anys ha esdevingut divulgador tintinaire. -Membre fundador de 1001, Associació Catalana de Tintinaires (2003). Pertany a la junta directiva de 1001 des de la seva fundació. -També va participar en la fundació de l’associació ¡Mil Rayos!, i pertany a la junta directiva de ¡Mil Rayos! des de la seva fundació. -És conegut en ambients tintinaires amb el malnom de Xifort, manllevat del seu avi, Pere Foix i Cases, que va ser periodista i polític. -Coordinador de la revista de 1001 “Jo encara diria més”, Cap de Redacció de la revista de ¡Mil Rayos! i del seu butlletí digital “Y centellas”, així com d’altres butlletins digitals de tema tintinaire. -Autor dels llibres “111 personatges que van inspirar Hergé” (2018) i “111 pel·lícules que van inspirar Hergé” (2019) i co-autor de “Tintinaires de Catalunya” (2016). -Comissari de les exposicions “Tintín en blanc i negre”, ”, “Jo encara diria més -mostra de llengües tintinaires” i “A l’Oest, més cap a l’oest-mostra de geografia tintinaire” i ha estat co-comisari de la mostra “Tintinaires de Catalunya”. -Autor de la sèrie de quadernets monogràfics “Els Quaderns d’en Xifort”. Aquest 2024 ha publicat el 20è quadernet. -Col·laborador habitual de les revistes “Jo encara diria més” (de 1001), “Mil Rayos” (de ¡Mil Rayos!) i de “Tintinism” (revista de l’associació tintinaire sueca Generation T) així com del butlletí digital “Y centellas”. -Autor de tres curtmetratges i un migmetratge de temàtica tintinaire. -Conferenciant habitual, ha participat en diverses taules rodones i ha col·laborat amb alguns programes ràdio de l’extinta Catalunya Cultura, de RAC 105 i de la Cadena SER. -També va participar en el vídeo promocional de l’antic Canal + per a la pel·lícula d’Spielberg El secret de l’Unicorn.

111 CANCIONES QUE INSPIRARON A HERGÉ (versión castellano)

DAVID BAKER I FOIX (Barcelona, 1963) Lector de Tintín desde los siete años se ha convertido en divulgador tintinario. -Miembro fundador de 1001, Associació Catalana de Tintinaires (2003). Pertenece a la junta directiva de 1001 desde su fundación. -También participó en la fundación de la asociación ¡Mil Rayos!, y pertenece a la junta directiva de ¡Mil Rayos! desde su fundación. -Es conocido en ambientes tintineros con el mote de Xifort, prestado de su abuelo, Pere Foix i Cases, que fue periodista y político. -Coordinador de la revista de 1001 “Jo Encara Dira Més…”, Jefe de Redacción de la revista de ¡Mil Rayos! y de su boletín digital “Y centellas”, así como de otros boletines digitales de tema tintinero. -Autor de los libros “111 personajes que inspiraron a Hergé” (2018) y “111 películas que inspiraron a Hergé” (2019) y co-autor de “Tintinaires de Catalunya” (2019). -Comisario de las exposiciones “Tintín en blanco y negro”, ”, “Yo todavía diría más -muestra de lenguas tintineras” y “Al Oeste, más hacia el oeste-muestra de geografía tintinaire” y ha sido co-comisario de la muestra “Tintinaires de Catalunya”. -Autor de la serie de cuadernillos monográficos “Els Quaderns d’en Xifort”. Este 2024 ha publicado el 20 cuaderno. -Colaborador habitual de las revistas “Jo Encara Diria Més…” (de 1001), “Mil Rayos” (de ¡Mil Rayos!) y de “Tintinism” (revista de la asociación tintinaire sueca Generation T) así como del boletín digital “Y centellas”. -Autor de tres cortometrajes y un mediometraje de temática tintinera. -Conferenciante habitual, ha participado en varias mesas redondas y ha colaborado con algunos programas radio de la extinta Catalunya Cultura, de RAC 105 y de la Cadena SER. -También participó en el vídeo promocional del antiguo Canal + para la película de Spielberg El secreto del Unicornio.

FRANCESC BALIARDA I RIBÓ, L’ARTÍFEX DE LA REVOLTA DE LES ‘QUINTES’ DE 1845

Francesc Baliarda i Ribó. Artífex de la Revolta de les ‘Quintes’ de 1845: Vint anys després d’haver publicat El Noi Baliarda, trabucaire andreuenc, Joan Pallarès ha reescrit totalment el llibre, amb noves dades i, sobretot, amb el propòsit de situar aquest home d’acció i revolucionari en el seu context, a meitat del segle XIX, lluny de mites i faules folklòriques que han adulterat el personatge convertint-lo en una caricatura d’històries. Joan Pallarès-Personat (Caldes de Montbui, Vallès oriental, 1953), definit com “periodista de la història“, acostuma a presentar els seus treballs d’història al gran públic com un reportatge periodístic. Fa més de cinquanta que escriu i col·labora en mitjans de comunicació, amb més de 5.000 articles publicats i altres tantes intervencions radiofòniques, temps que sempre ha viscut a frec entre Sant Andreu de Palomar i la Sagrera, llocs que estima i que sovint són objecte de recerques i treballs.

TRENCANT BARRERES. DONES PIONERES A CATALUNYA AL SEGLE XX

Soledad Bengoechea Echaondo / Pròleg de Mercè Otero i Vidal. Vols col·laborar en la seva edició amb un descompte en el preu de venda el públic? Preu de venda al públic 25€ – si col·labores i el compres prèviament a la seva publicació et quedarà per 20€ Envia’ns un correu a llibres.lloproig@gmail.com i et direm corn fer-ho. Sinopsi: El propòsit inicial d’aquest estudi ha estat explicar i definir la dona catalana a través de la història del segle XX. Al llarg del temps, les dones han estat protagonistes involuntàries de diferents formes de marginació, repressió, prejudicis, maltractaments, violència dins de la família i violència de gènere. Som conscients que en aquest espai de temps s´avançat molt però encara resta molt per conquerir. S’ha visualitzat el canvi produït entre una dona catalana de l\’any 1900 i una del 2000 (aproximadament). Em vaig plantejar vàries preguntes i ara tenim algunes respostes que no totes són definitives. S’ha d´acceptar. El segle XX ha estat el segle de les dones. Probablement, al llarg de la història mai no hi ha hagut una època de canvis tan extraordinaris per a elles. En un procés no lineal, amb avenços i retrocessos, en els albors del segle XXI s’ha vist com s\’han superat tants preconceptes, prejudicis i tabús.

LA CORONA D'ARAGÓ. HISTÒRIA AMAGADA DE LA NACIÓ CATALANA

Lluís Roldán i Pascual L’any 1137, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va començar a governar sobre el regne d’Aragó i des d’aleshores, els seus descendents van intitular-se com a reis d’Aragó. Aquesta nissaga catalana encapçalada pel “rei d’Aragó i comte de Barcelona”, va realitzar una gran expansió territorial, política i econòmica que va dur-la a ser una de les potències de l’Europa occidental al segle XV. Segles després aquest regne se’l va començar a identificar amb el concepte “Corona d’Aragó”. Avui en dia, vuit-cents vuitanta quatre anys després, la història d’aquesta “Corona” s’està redefinint i reescrivint com un regne medieval construït exclusivament pel regne d’Aragó, on la història de la nació catalana hi resta desapareguda. Quan la història d’aquesta “Corona” ha estat explicada com a catalana o catalana-aragonesa, el govern autonòmic aragonès ha realitzat gestions administratives per prohibir llibres i publicacions, de manera que només s’expliqui com aragonesa. Per quin motiu avui en dia, el relat de la “Corona d’Aragó” no inclou la història de la nació catalana? Aquest llibret, breu però precís, pretén explicar quina va ser la realitat històrica de la Corona d’Aragó, descobrir el relat “exclusivista” aragonès amb el qual s’intenta reescriure la història d’aquesta Corona i finalment, proposar algunes claus per aproximar-nos a una història versemblant que no amagui cap dels seus protagonistes.

IGNASI IGLÉSIAS, EL POETA DEL POBLE. ESBÓS BIOGRÀFIC EN CÒMIC

IGNASI IGLÉSIAS, EL POETA DEL POBLE. ESBÓS BIOGRÀFIC EN CÒMIC. Nens i nenes, en aquest còmic trobareu la vida d’un poeta, dramaturg i arxiver nascut a Sant Andreu de Palomar fa 150 anys, l’Ignasi Iglésias i Pujadas (1871-1928). Va estimar els infants, i per aquest motiu una escola andreuenca porta el seu nom, així com una biblioteca i un centre d’estudis històrics. llegiu-lo i passeu-lo als vostres companys i companyes: serà el millor homenatge que li podem fer. Les il·lustracions i la maquetació és a càrrec de l’il·lustrador David Maynar i la idea i el guió de l’historiador Pau Vinyes i Roig. Editat en motiu del 150 aniversari del naixement d’Ignasi Iglésias.

EL LLIBRETER DE LES BITLLES

EL LLIBRETER DE LES BITLLES. RECULL D’ESCRITS D’EN GASPAR AGUAYO SERRA. A càrrec de Víctor Baroja i Benlliure i Jordi Torrente Sampedro Per fer aquesta obra hem utilitzat els llibrets anomenats pel mateix Gaspar Aguayo Serra com a Quaderns de divulgació. Aquest material, com ell mateix diu en una editorial, neix amb la voluntat de recollir tot el que es generi al voltant de la bitlla. Esperem que llegint-lo gaudiu del llibre tant com hem gaudit nosaltres en fer-lo i que com hem dit abans, serveixi aquest llibre per fer un petit homenatge a una gran figura i a tota una generació. La Bitlla està ben viva, cal continuar treballant per ella i els que l’estimem, un llibre com aquest, ens ajuda a seguir endavant. Editat conjuntament per L’Anònima Companyia de Jocs, A Escassers! La Cultura de les Bitlles, i Llop Roig. Llibres i Cultura.

LA CIUTAT REPUBLICANA S’ENLAIRA

L’AVANTPROJECTE DE L’AEROPORT DE BARCELONA (1931-1934) 2a edició actualitzada i corregida. Durant els anys trenta l’aviació estava en el seu moment àlgid i la seva pràctica era constant. Les grans ciutats del món occidental tenien grans aeroports i l’ús de l’avió per a trasllats civils llargs era cada cop més freqüent. No era un mitjà de masses com ho és avui en dia, però començava a despuntar entre les classes benestants dels Estats de l’Europa occidental i d’Amèrica, i aquesta va ser una de les raons que va fer que el seu interès fos cada cop més important entre la classe política barcelonina. Barcelona disposava de tres aeròdroms a la població del Prat de Llobregat, l’Aeròdrom Canudas –propietat de Josep Canudas, pare de l’aviació catalana–, l’Aeròdrom d’Air France –conegut popularment com El Francès– i l’Aeròdrom de la Volateria, de caràcter militar. Tres aeròdroms eren insuficients per a una ciutat com Barcelona. Calia dotar la ciutat Comtal d’un aeroport internacional de qualitat que oferís un digne servei als seus futurs usuaris. Per aquest motiu, i a proposta de Joaquim Ventalló, es va crear la Comissió Municipal de l’Aeroport de Barcelona. La Comissió es va posar a treballar de valent en l’avantprojecte de l’Aeroport de Barcelona a partir del 1931, tot just proclamada la República.

QUADERN DE CEL·LA

QUADERN DE CEL·LA La novel·la en qüestió consisteix en un dietari o diari de presó, escrit al llarg del setembre i les dues primeres setmanes d\’octubre de 1909. És la crònica d\’una mort anunciada, d\’una mort a mans de les \”forces reaccionàries\” del món en què viu el personatge. Podria haver canviat el seu destí? Per exemple. renegant o amagant les seves conviccions i d’una forma o altra defugint les seves responsabilitats? A la presó -primer a la nova i moderna presó panòptica del centre de la capital, i els tres últims dies a la fortalesa/castell militar que la presideix- l\’autor del quadern de presó recorda la seva vida, des de la infància, la seva família, el seu temps a l\’escola, la seva iniciació a la vida laboral i els seus primers xipolleigs o escaramusses en la militància política.

EN EL CLOS DE LES DENTS

EN EL CLOS DE LES DENTS Som a les darreries del segle xix. En Baldiri marxa a corre-cuita de Tortellà amb la seva família per no ser acusat d’assassinat. Temps després, a Balaguer, el seu camí coincideix amb el de l’home que el busca i es converteix en un malson. L’esclat d’un gran amor provoca un gir inesperat en la història. Seguim la vida dels seus protagonistes des de Tortellà fins al Mercadal de Balaguer i fins a la ciutat de Tàrrega. La darrera imatge és la d’una Barcelona que intuïm, llunyana i prometedora. Un raig d’esperança malgrat la pregunta que s’obre pas al llarg d’aquestes pàgines: de què serveix amagar els secrets si en el clos de les dents sols resta el silenci dels morts?

UNA MICA DE GOTES D'HISTÒRIA DE SANT ANDREU DE PALOMAR

UNA MICA DE GOTES D\’HISTÒRIA DE SANT ANDREU DE PALOMAR Aquest llibre recull una selecció dels articles de les seccions “Una mica d’història “ i “Gotes d’història”, publicats a la revista Sant Andreu de cap a peus, editada per l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar. Aquesta selecció vol ser un merescut homenatge als 40 anys interromputs de la publicació degana de la premsa local de Barcelona.

NINGÚ SE N'ESCAPA

LA CULTURA FUNERÀRIA A BARCELONA Aquest llibre permet observar l’evolució històrica i cultural de la Barcelona funerària, des dels primers poblats agrícoles, passant per la cultura ibèrica i romana, l’edat mitjana amb la seva diversitat cristiana, jueva i musulmana, a les tombes gremials de l’edat moderna, els grans cementiris de l’edat contemporània (el Poblenou i Montjuïc), i els del les poblacions annexionades (Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, Sant Gervasi de Cassoles, Santa Maria de Sants, Les Corts de Sarrià, Sant Vicenç de Sarrià, Sant Joan d’Horta…), fins als grans enterraments del segle XX (com el de Verdaguer, Prat de la Riba, Ignasi Iglésias, Macià i Durruti) que es converteixen en grans manifestacions de masses.

EL PRIMER GALLEGUISME EN EL MIRALL CATALÀ. ENTRE LA INSPIRACIÓ I LA MANIPULACIÓ

EL PRIMER GALLEGUISME EN EL MIRALL CATALÀ Aquest llibre presenta algunes de les fites més rellevants en la gènesi del galleguisme, entre l’últim terç del segle XIX i el primer terç del segle XX, tot posant-les en relació amb alguns equivalents en el camp del catalanisme a la mateixa època. Malgrat la necessària contenció a l’hora d’interpretar els fets, la persona que el llegeixi hi trobarà un bon feix de materials per treure’n les seves pròpies conclusions. Les referències bibliogràfiques i les fonts documentals citades també podran servir com a pista per als investigadors que vulguin ampliar (o qüestionar) aquesta recerca.

LA CADIRETA

LA CADIRETA “Hi havia una vegada una iaia que no sabia que ho era. Quan se’n va adonar, es va preguntar: que fan les iaies? I ella mateixa va respondre: conten contes. I vet aquí el conte de la Cadireta que, ella tampoc, no sabia que ho era…” Il·lustracions i textos d\’Eva Lamote de Grignon.

ANDREU CAPDEVILA I PUIG, L’ALTRE CONSELLER

ANDREU CAPDEVILA I PUIG, L’ALTRE CONSELLER Nascut a Cardedeu, però arrelat a Sant Andreu de Palomar des de ben jove. Als 13 anys va compaginar la seva tasca de tintorer de la Companyia de Filatures Fabra i Coats amb la de sindicalista de la CNT. Dins de la CNT desenvolupà la seva tasca d’afiliació en la secció tèxtil. Amb 20 anys va assumir responsabilitats sindicals en l’àmbit de la Federació Regional Catalana de la CNT i era considerat un dur pels patrons atès que no es doblegava fàcilment davant les reivindicacions socials en el ram dels tintorers. Conseller d’Economia, entre l’abril i el maig de 1937. President del Consell d’Economia de Catalunya. En finalitzar la guerra s’exilià amb la seva dona a França. Des de l’exili va continuar col·laborant en diverses publicacions, com ara Terra lliure, Le Combat Syndicaliste, L ́Espoir o Umbral. Va escriure el llibre Un episodio de nuestra evacuación a Francia (1978) i unes memòries inèdites a l’Estat espanyol. Va tornar a Catalunya com a visitant, però va mantenir la residència a la Bretanya (França). Ignorem si en una de les seves estades a Catalunya, durant els primers anys de la transició democràtica, va tornar al seu estimat Sant Andreu de Palomar. Va morir a Rennes el 1987. La col·lecció Esbossos biogràfics d’andreuencs i d’andreuenques, iniciada amb el present esbós d’Andreu Capdevila i Puig, volem recuperar les figures d’homes i dones que han format part de la història de Sant Andreu de Palomar així com del país. Alguns de coneguts i d’altres, malauradament desconeguts, i de qui cal recuperar-ne la seva memòria. ESBOSSOS BIOGRÀFICS D’ANDREUENCS I D’ANDREUENQUES, NÚM. 1

FRANCESCA VERGÉS I ESCOFET, ACTIVISTA REPUBLICANA I CATALANISTA

ELISA GARCIA, COOPERATIVISTA I MILICIANA ANTIFEIXISTA Activista republicana i catalanista. Nascuda a Figueres però arrelada a Sant Andreu de Palomar. Membre de la Junta Directiva de l’Avenç Obrer Català. Excel·lent oradora i militant d’ERC, del qual va formar part de la secció femenina. Detinguda i empresonada a la presó de dones de les Corts pels seus ideals democràtics. Sòcia de la UE Sant Andreu i del FC Barcelona. La col·lecció Esbossos biogràfics d’andreuencs i d’andreuenques, iniciada amb l’anarquista i conseller de la Generalitat republicana Andreu Capdevila i Puig, volem recuperar les figures d’homes i dones que han format part de la història de Sant Andreu de Palomar així com del país. Alguns de coneguts i d’altres, malauradament desconeguts, i de qui cal recuperar-ne la seva memòria. ESBOSSOS BIOGRÀFICS D’ANDREUENCS I D’ANDREUENQUES, NÚM. 2

ELISA GARCIA, COOPERATIVISTA I MILICIANA ANTIFEIXISTA

ELISA GARCIA, COOPERATIVISTA I MILICIANA ANTIFEIXISTA Elisa Garcia Sáez (1916- 1936) Jove andreuenca, cooperativista de la Cooperativa L’Andreuenca i treballadora de l’Espanyola -filial de la Fabra i Coats-, membre de la UGT i del POUM, en esclatar la Guerra Civil espanyola se’n va anar de voluntària com infermera al front d’Aragó. Ferida de gravetat durant el bombardeig que patí la localitat de Tardienta (Osca) l’estiu de 1936, i immediatament fou trasllada a l’hospital republicà de Sarinyena (Osca), on va morir el 24 d’agost de 1936. Arran de la seva prematura mort s’organitzaren actes d’homenatge i la premsa de l’època se’n feu ressò. El carrer de les Monges, a Sant Andreu de Palomar, durant la República en guerra fou bescanviat pel seu nom. Actualment l’espai situat entre els carrers del Pont, del Segre i del Cinca, a tocar de la plaça d’Orfila, va ser batejat com a Jardins d’Elisa García. La col·lecció Esbossos biogràfics d’andreuencs i d’andreuenques, iniciada amb l’activista republicana Francesca Vergés i Escofet, volem recuperar les figures d’homes i dones que han format part de la història de Sant Andreu de Palomar així com del país. Alguns de coneguts i d’altres, malauradament desconeguts, i de qui cal recuperar-ne la seva memòria. ESBOSSOS BIOGRÀFICS D’ANDREUENCS I D’ANDREUENQUES, NÚM. 3

DE LA VIDA QUE PASSA . JOVE, FEMINISTA, CATALANISTA I ESCRIPTORA

Albina Francitorra i Alenyà Recull de contes i articles d’Albina Francitorra i Aleñà (Barcelona, 1912-2013) casada amb Tomàs Roig i Llop (Sants, 1902- Barcelona,1987), amb qui tingué set fills: Maria Isabel, Maria Rosa, Glòria, Maria Albina, Joan Antoni , Montserrat i Carmina. El manuscrit recull articles i contes editats en premsa barcelonina entre el 1929 i el 1933 i dos d’inèdits no publicats. Per primer cop agrupats en un sol llibre amb la col·laboració de Roger Sampere Roig, Àlex Martínez Roig i Pau Vinyes i Roig, néts de l’Albina i de Betsabé Garcia, autora de la biografia del present manuscrit i biògrafa de la periodista i escriptora Montserrat Roig i Fransitorra, filla de l’Albina. Amb la col·laboració de Betsabé García, biògrafa; Àlex Martínez Roig, periodista; Meritxell M. Pauné, periodista; i Pau Vinyes i Roig, historiador.

CARTA DE GRISOS. VIVÈNCIES I RECORDS D’INFANTESA I ADOLESCÈNCIA

Josep Puy i Juanico Del llibre: “Aquest és un volum que recopila anècdotes, records i experiències entre els cinc i els divuit anys de la meva existència (1960-1973) a la ciutat de Terrassa. Des del primer moment vaig tenir la percepció que la infantesa i l’adolescència oferien una molt bona possibilitat per estructurar un discurs, trufat de rutines i nostàlgia, que gira sobre dos grans eixos: el barri de Ca n’Aurell de Terrassa i la història d’una família de botiguers. A partir d’aquí es plantegen diferents propostes transversals que es corresponen amb: els amics de sempre, el lleure, els estudis, el veïnatge, l’arribada de la televisió, el cinema, les discoteques o els indrets d’estiueig amb tota mena de descobertes i vivències d’un infant i adolescent. L’assaig autobiogràfic s’acompanya d’un nombre considerable d’imatges, sovint inèdites, sobre la ciutat, el barri i l’àmbit familiar. El llibre s’inspira en alguns treballs autobiogràfics com els de Miquel Borrell, Rafel Nadal, Feliu Formosa, Marcel.la Macias, Rafael Castillejo i Jaume Comellas.”

EL FEMINISME A CATALUNYA / ESTUDI FEMINISTA. ORIENTACIONS PER A LA DONA CATALANA

Dolors Monserdà Estudi introductori: Carme Mas Edició en facsímil Dolors Monserdà (1845-1919) a part de ser la primera dona novel·lista moderna i nostrada va ser una de les primeres a reivindicar públicament el feminisme, tot condensant el seu pensament en El feminisme a Catalunya (1907) i Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana (1909), avui aplegats en aquest volum. El primer, concís, directe i espontani; el segon, extens, elaborat i erudit, que en fan avui una obra programàtica imprescindible que, a més a més, mostra la sintonia catalana amb les accions feministes i socials que es desenvolupaven en el nord enllà de la seva època. Coedició Institut català de les Dones / Llop Roig No venal.

PROMOCIÓ PRIMAMERA

Per Primavera des de Llop Roig Cultura i Llibres, hem pensat fer una promoció per adquirir 2 libres al preu d’un (el segon llibre ha de ser inferior o igual preu que el primer). Un cop es normalitzi la situació us faríem arribar els dos exemplars adquirits a domicili a cost zero d’enviament.

HISTÒRIES DE BARCELONA

Catxipanda. Diari no diari d’Història, és una revista online en obert que publica articles de divulgació, recerca i crítica entorn les humanitats. El nom de la revista ve del plat que elaboraven els pagesos de les comarques de Lleida quan s’ajuntaven i compartien el menjar, elaborant un àpat divers amb els aliments que cadascun aportava. Compartir un coneixement divers és un dels objectius de la revista, dins de tots els àmbits culturals, científics i socials de les humanitats. Catxipanda, és una revista que edita Tot Història Associació Cultural, entitat que té com a objectiu el desenvolupament de les humanitats, en un diàleg obert amb la societat. Amb la voluntat d’aprofundir en la radicalitat democràtica, el dret a la lliure autodeterminació dels pobles i a la transformació social a partir de la cultura. Aprofitant el desè aniversari de la fundació de Tot Història Associació Cultural hem aconseguit arreplegar tots els articles de Catxipanda que parlen de Barcelona i els hem publicat en el llibre Històries de Barcelona. Històries arqueològiques, feministes, revolucionàries, republicanes, veïnals, d’oci i de personatges que han contribuït a dibuixar el relat humà d’una ciutat oberta i transformadora al llarg dels anys. Coordinat per Gregor Siles i Pau Vinyes i Roig el llibre ha comptat amb la participació de Soledad Bengoechea, María-Cruz Santos, Ricard Desola, Júlia Costa, Ricard Paradís, Josep Pimentel, Alba Vendrell, Marc Andreu, Jordi Petit, Enric H. March i Felip Belmonte. També comptem amb la col·laboració de Jordi Rabassa, autor del pròleg i regidor de Memòria democràtica de l’Ajuntament de Barcelona. Coeditat per Tot Història Associació Cultural i Llop Roig. Llibres i Cultura.

Melcior Font, guerriller cultural

La biografia de Melcior Font i Marsà (Sant Andreu de Palomar, 1902 – Barcelona, 1959) recorda qui va ser un poeta reconegut en el seu temps, traductor excels i periodista en les grans capçaleres dels anys vint i trenta del segle passat, cineasta i secretari personal de Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat republicana. Pròleg: Quim Torra, President de la Generalitat de Catalunya Text: Pau Vinyes i Roig

HISTÒRIA DELS TRANSPORTS A SANT ANDREU DE PALOMAR

El llibre Història dels transports a Sant Andreu de Palomar. Transportant andreuencs i andreuenques és un recorregut pels diversos mitjans de transport, fàbriques del ram, així com les associacions i les festivitats relacionades amb el món de la comunicació terrestre a l’antic municipi del Pla de Barcelona. També és el relat d’unes vivències i una forma de viure, de com els andreuencs i les andreuenques van poder-se desplaçar cap a la capital del país –el famós anar a Barcelona– i el rerepaís. Il·lustrat amb fotografies i documents, la majoria inèdits, procedents d’arxius públics i privats. Els autors dels textos són el geògraf Ricard Fernández Valentí i l’historiador Pau Vinyes i Roig.

SANT ANDREU DE PALOMAR IL·LUSTRAT. 31 RACONS ANDREUENCS

Sant Andreu de Palomar il·lustrat. 31 racons andreuencs és un recull d’imatges pictòriques recolzades amb textos dels llocs més emblemàtics de l’antic municipi del Pla de Barcelona. Com si fos un itinerari guiat pels carrers i les places de l’antic municipi el lector va descobrint la personalitat i el tarannà urbà d’una comunitat plena d’història. 31 racons que ens ofereixen la vitabilitat de l’ànima d’un poble que no vol perdre les seves arrels i preserva amb força el seu passat tot visquent-lo en el present i projectant-lo en el futur. És l’orgull de seguir anant a Barcelona…

MISIÓN EN ROMA. UNA AVENTURA DE JULIO MARCO BREUCO

El senador Lucio Cornelio Longo está a punto de informar al emperador Trajano de un complot planeado por otros senadores. Pero antes de poder hacerlo es asesinado en su dormitorio de manera misteriosa. El emperador quiere descubrir quién o quiénes son los asesinos. Pero no confía en sus investigadores y decide encomendar la delicada misión a un antiguo Tribuno militar retirado, residente en Tarraco, y amigo del senador fallecido. Julio Marco Breuco es llamado a Roma y obligado a reincorporarse al ejército para investigar a los senadores corruptos y el asesinato. En la capital del Imperio, Julio Marco Breuco se asombrará de la grandeza de sus edificios, de la suntuosidad de los nobles y de la penuria de las clases y barrios populares. Conocerá personas que cambiarán su vida y correrá peligros. Misterio y acción se mezclan en la aventura del tribuno Breuco por descubrir un asesinato y un complot, en la Roma del siglo II. Text d’A. Tudó Vilanova

SANT ANDREU DE PALOMAR FOTOGRAFIAT JOSEP BOIXADERA

Les postals de Josep Boixadera i Ponsa són molt difícils de trobar en el mercat del col·leccionisme així com en fires de paper antic. Llop Roig ha editat aquesta publicació amb la ferma voluntat d’homenatjar un dels pioners de la fotografia comercial, tot reunint la sèrie de Sant Andreu de Palomar en color, per primer cop, tota completa en un sol llibre. Col·lercció de postals andreuenques, núm. 1

GRÀCIA IL·LUSTRADA. 31 RACONS GRACIENCS

Gràcia il·lustrada. 31 racons graciencs és un recull d’il·lustracions de Cèlia Vallès i Pi dels llocs més emblemàtics de l’antiga vila del Pla de Barcelona, amb textos de Josep Maria Contel i Ruiz, i pròleg del conseller de Cultura Lluís Puig i Gordi. Com si fos un itinerari guiat pels carrers i places de l’antic municipi, el lector va descobrint la personalitat i el tarannà urbà d’una comunitat humana plena d’història. 31 racons que ens ofereixen la vitalitat de l’ànima d’una vila que no vol perdre les seves arrels i preserva amb força el seu passat tot vivint-lo en el present i projectant-lo cap al futur. És l’orgull de seguir baixant a Barcelona. Il·lustracions de Cèlia Vallès i Pi Textos de Josep Maria Contel i Ruíz