Pau Vinyes i Roig

(Barcelona, 1964). Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, on també va realitzar un màster d’Estudis Històrics. Membre fundador del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i de Tot Història Associació Cultural. Forma part del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals, vinculat a la Universitat de Barcelona. Ha treballat en els camps de l’educació en el lleure i la dinamització cultural. Col·labora en diverses revistes i mitjans electrònics locals i ha realitzat com a autor i coautor diversos llibres sobre Sant Andreu de Palomar i la Segona República a Catalunya. Els seus darrers llibres són Hilari Salvadó, alcalde de Barcelona quan plovien bombes (2017), Melcior Font, guerriller cultural. Poeta, periodista, traductor, cineasta i secretari personal de Ventura Gassol (2018),  Història dels transports a Sant Andreu de Palomar. Transportant andreuencs i andreuenques (2019) -conjuntament amb Ricard Fernández-Valentí- i Sant Andreu de Palomar: el món del treball (2020), L’Abans del Districte de Sant Andreu. Recull gràfic 1960-1997; El món associatiu de Sant Andreu de Palomar. Les entitats andreuenques (1852-1939) -conjuntament amb Jordi Petit i Gil- (2020);  La Lira, 150 anys fent poble. Recorregut d’una entitat a través de la història de Sant Andreu de Palomar (2020);  Castelldefels, temps de República (2023); Celestí Boada, alcalde republicà de Gramenet de Besòs afusellat pel franquisme (2023); i actualment  ha publicat Sant Andreu de Palomar durant la Segona República (1931-1936) / Harmonia de Palomar durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i  Jaume Carner, de la Solidaritat Catalana a les finances de la República, treball de recerca guanyador de la Beca President Tarradellas 2023. Autor de diversos esbossos biogràfics de Memòria Esquerra, a cura de la Fundació Josep Irla. Col·laborador de la revista Vértex, editada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Des de l’any 2008 disposa d’un bloc personal (http://opinioandreuenca.blogspot.com/) on periòdicament publica articles d’opinió i d’història local.