CARTA DE GRISOS. VIVÈNCIES I RECORDS D’INFANTESA I ADOLESCÈNCIA

Descripció

Josep Puy i Juanico

Del llibre:

“Aquest és un volum que recopila anècdotes, records i experiències entre els cinc i els divuit anys de la meva existència (1960-1973) a la ciutat de Terrassa. Des del primer moment vaig tenir la percepció que la infantesa i l’adolescència oferien una molt bona possibilitat per estructurar un discurs, trufat de rutines i nostàlgia, que gira sobre dos grans eixos: el barri de Ca n’Aurell de Terrassa i la història d’una família de botiguers. A partir d’aquí es plantegen diferents propostes transversals que es corresponen amb: els amics de sempre, el lleure, els estudis, el veïnatge, l’arribada de la televisió, el cinema, les discoteques o els indrets d’estiueig amb tota mena de descobertes i vivències d’un infant i adolescent. L’assaig autobiogràfic s’acompanya d’un nombre considerable d’imatges, sovint inèdites, sobre la ciutat, el barri i l’àmbit familiar.

El llibre s’inspira en alguns treballs autobiogràfics com els de Miquel Borrell, Rafel Nadal, Feliu Formosa, Marcel.la Macias, Rafael Castillejo i Jaume Comellas.”  Extracte de la introducció.

De l’autor:

Josep Puy i Juanico (Terrassa, 1955).   Es Dr. en Història Contemporània  i Mestre de Català. Ha estat director acadèmic i  professor  d’història i filosofia a batxillerat. Durant 22 anys ha exercit de  professor associat en del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha format part de nombroses entitats culturals de la ciutat de Terrassa. Fou fundador  del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (1980), de la revista Terme, delegat del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, patró de l’Arxiu Tobella (1982-86), president de l’Ateneu Terrassenc (1999-2006) i president del Rotary Club de Terrassa.

Ha impartit  nombroses conferències arreu del país.  Des de 1986 és col·laborador setmanal del Diari de Terrassa. Ha conreat diferents camps de recerca dins l’àmbit de la història contemporània de Terrassa, de la comarca del Vallès i Catalunya. Les seves principals línies d’especialització i publicacions han girat sobre: 1) la temàtica de la Restauració, el caciquisme i la Segona República a la ciutat de Terrassa i comarca per medi d’obres generals i estudis biogràfics d’alguns dels seus principals representants, 2) la història del món assistencial, sanitari i benèfic a Catalunya durant els segles XIX i XX i 3) els estudis sobre l’exili republicà en terres de França i Mèxic.

Del pròleg:

“…“Carta de grisos” és un llibre de memòria personal, d’un noi nascut a un barri menestral de la Terrassa dels anys cinquanta, Ca n’Aurell, i que ens condueix pels seus records fins a la dels seixanta. Deia abans que, sent això, és un llibre d’història. Perquè si la disciplina històrica busca el coneixement del passat, hi ha formes de coneixement diverses i complementàries. Hi ha un coneixement fruit de l‘estudi, de la recerca en arxius i documents, però hi ha també un coneixement vivencial, empíric. Conèixer perquè s’ha estudiat, conèixer perquè s’ha viscut. L’historiador –gran historiador, al meu parer, a més de bon amic- Joan B. Culla titulava precisament les seves memòries “La història viscuda”. La pròpia experiència pot ser per a l’historiador un material tan valuós com el treball d’arxiu i de documentació. Perquè en el fons allò que anomenem història no és res més que una antologia concentrada de vides personals entrellaçades…”  Vicenç Villatoro.