Inici
  • JOAN MORA, UNA VIDA FETA ESCULTURA

    L’escultor Joan Mora i Soler (Sant Andreu de Palomar, 1944) és un referent per a molts artistes i la seva obra escultòrica ha traspassat moltes fronteres. Ha participat en diverses biennals d’art així com ha organitzat nombroses exposicions dins i fora de Catalunya. Ha estat tot un referent dins l’art realista català i europeu. En aquest llibre l’historiador i dinamitzador cultural Pau Vinyes i Roig ens ofereix una llarga entrevista complementada amb un recull d’imatges de la vida i de l’obra de l’escultor andreuenc Joan Mora.

    Més informació
  • TINTINAIRES DE CATALUNYA

    TINTINAIRES DE CATALUNYA

    La gran afició per Les aventures de Tintín que hi ha a Catalunya es deu a la suma de l’esforç de tots els tintinaires. Com que el significat del terme tintinaire es refereix a “qualsevol persona que gaudeix llegint Les aventures de Tintín”, sota aquest nom s’apleguen infinitat de sensibilitats, tantes com persones. Des de qui ha llegit només un àlbum fins al més gran col·leccionista o expert, tots som tintinaires. Tintinaire és el nen que obre per primera vegada un àlbum de Tintín i queda fascinat pel dibuix de línia clara i tintinaire, també ho és la persona que ha llegit tots i cada un dels àlbums i que se sap les disset mil cinc-centes vinyetes de memòria. Tintinaire és qui en el seu moment va homenatjar Hergé a les pàgines de les revistes Taka de Tinta, Cairo o Xarxa.

    Més informació
  • POL I QUIM - L’amistat entre un nen i un petit monstre!

    POL I QUIM - L’amistat entre un nen i un petit monstre!

    A la granja del Pol hi ha arribat el Quim, un animal com cap altre… perquè, en realitat, és com molts altres animals a la vegada! El Pol, desconcertat per aquest animal únic, intenta buscar-li amics entre els animals de la granja. Com que el morro se li assembla al dels porcs, prova a veure si s’entenen bé, com que té la cua com la d’un gall, mira si potser es troba bé al galliner… però, tot i que el Quim i cadascun dels diversos animals s’ho passen bé una estona, arriba un moment en que les diferències son més importants que les semblances superficials. Preocupat perquè no troba amics pel Quim, finalment el Pol s’adona que sí que hi ha algú amb qui el Quim s’entén molt bé: el Pol mateix!

    Més informació
  • NO VEURÀS ELS MEUS ULLS - Recull de Poemes d'Enric Martí i Marrassé

    NO VEURÀS ELS MEUS ULLS - Recull de Poemes d'Enric Martí i Marrassé

    Del centenar llarg d’intents poètics que ha provat de compondre Enric Martí Marrassé (1949) al llarg dels darrers 40 anys, us presentem una selecció dels 53 poemes que responen millor a tot allò que mirava d’expressar l’autor. D’alguna manera, tots han sorgit a partir d’un impuls d’arrel personal: un fet, una sensació, un sentiment o emoció, una idea… Per això els temes són diversos, i sovint, es barregen amb una certa naturalitat: estats emocionals, amor i erotisme, ideologia, patriotisme, llengua, vivències personals, familiars o professionals, esdeveniments polítics o socials… Creiem que aquesta aposta per l’intimisme és la clau de volta que permet la possibilitat de connectar amb la intimitat dels altres.

    Més informació
  • LES MASIES DE SANT ANDREU DE PALOMAR

    LES MASIES DE SANT ANDREU DE PALOMAR

    La historiografia andreuenca sobre el món a pagès i la seva realitat agrícola ha estat molt escassa. Amb algun que altre treball –el qual és d’agrair i que ens ha ajudat moltíssim per a fer la recerca de l’inventari- però poc aprofundit en la matèria. Esbossos i petits retalls que han omplert capítols de llibres de temàtica global a nivell local. El ferm propòsit dels autors i de les autores ha estat omplir aquest buit amb noves dades i referències historiogràfiques. Cal fer esment, però, a d’altres indrets del Pla de Barcelona on s’han fet estudis detallats de la vida a pagès. El cas d’Horta, per part d’en Desideri Díaz, en pot ser un bon exemple.

    Més informació
  • LA CIUTAT REPUBLICANA S'ENLAIRA

    LA CIUTAT REPUBLICANA S'ENLAIRA

    Un port de zepelins a Gavà. I un aeroport intercontinental a Viladecans. Aquest va ser el projecte del primer ajuntament republicà de Barcelona, l’any 1931, quan l’aviació començava a albirar-se com a una potent eina econòmica. Malauradament la conjuntura política dels Fets d’Octubre de 1934 i posteriorment l’inici de la Guerra Civil en va paralitzà la seva construcció. Aquest projecte, avui oblidat, ha tornat a sortir a la llum gràcies a la recerca feta per l’historiador Pau Vinyes, que ara apareix en forma de llibre: La ciutat republicana s’enlaira. L’avantprojecte de l’aeroport de Barcelona (1931-1934).

    Més informació

Llibres

Disponibles a la nostra botiga.