«Del juliol del 1936 al gener del 1939, quan per mi es va acabar la guerra, deixant-me nafres físiques i morals, sense poder pensar clarament ni valer-me completament de les cames. Temps passat i temps perdut en el qual moríem una mica cada dia, cada hora! Que llarg es fa el temps quan transcorre en la desgràcia! Als disset anys, quan vaig viure tant en tan poc temps! I ho he sabut i vist tot! Tot allò que molts vells no veuran mai! Millor que sigui així. Físicament jove, però per dins vell. Per això no temo ni he temut mai la mort! L’he tingut massa vegades molt a prop; la seva faç tranquil·la deixava una empremta, una cara de nen, en els rostres joves que s’enduia».
Aquestes memòries, fins avui inèdites, sobre la Batalla de l’Ebre, van ser escrites també pensant en els companys que van quedar en aquelles terres i que, segurament, les seves mares van esperar inútilment, sense recuperar mai més els seus cossos.
En el seu moment, aquest escrit no va veure la llum, però crec que és el nostre deure —dels fills i filles, nets i netes— complir amb la seva voluntat. No sols honorem les persones que hi van participar i van sobreviure, sinó també aquells que hi van morir.
Al final, el pare diu:
«La meva vida ja no és del tot meva. Hi ha records del que, abans de la guerra, imaginava com seria; del que hauria pogut ser, i encara, d’una altra que ja ha passat. Penso que el record ennobleix i és molt més important, més formós i digne de preservar que la pròpia vida».
Catalan
UN COMANDANT DE 18 ANYS. TERRES DE L’EBRE ENTRE EL JULIOL I EL NOVEMBRE DE 1938
25,00€
Descripció
En un dels darrers capítols, el meu pare escriu:
«Del juliol del 1936 al gener del 1939, quan per mi es va acabar la guerra, deixant-me nafres físiques i morals, sense poder pensar clarament ni valer-me completament de les cames. Temps passat i temps perdut en el qual moríem una mica cada dia, cada hora! Que llarg es fa el temps quan transcorre en la desgràcia! Als disset anys, quan vaig viure tant en tan poc temps! I ho he sabut i vist tot! Tot allò que molts vells no veuran mai! Millor que sigui així. Físicament jove, però per dins vell. Per això no temo ni he temut mai la mort! L’he tingut massa vegades molt a prop; la seva faç tranquil·la deixava una empremta, una cara de nen, en els rostres joves que s’enduia».
Aquestes memòries, fins avui inèdites, sobre la Batalla de l’Ebre, van ser escrites també pensant en els companys que van quedar en aquelles terres i que, segurament, les seves mares van esperar inútilment, sense recuperar mai més els seus cossos.
En el seu moment, aquest escrit no va veure la llum, però crec que és el nostre deure —dels fills i filles, nets i netes— complir amb la seva voluntat. No sols honorem les persones que hi van participar i van sobreviure, sinó també aquells que hi van morir.
Al final, el pare diu:
«La meva vida ja no és del tot meva. Hi ha records del que, abans de la guerra, imaginava com seria; del que hauria pogut ser, i encara, d’una altra que ja ha passat. Penso que el record ennobleix i és molt més important, més formós i digne de preservar que la pròpia vida».
Productes relacionats
HISTÒRIA DELS TRANSPORTS A SANT ANDREU DE PALOMAR
20,00€ Afegeix a la cistellaMISIÓN EN ROMA. UNA AVENTURA DE JULIO MARCO BREUCO
10,00€ Afegeix a la cistellaUNA MICA DE GOTES D’HISTÒRIA DE SANT ANDREU DE PALOMAR
15,00€ Afegeix a la cistella